Ens virtualitzem?

Molt es parla del concepte, molts són els que en pretenen ser experts i pocs són els que n'extreuen el màxim rendiment.

La virtualització és una tècnica que si bé no es nova està agafant cada vegada més força, és tanta aquesta que ja hi ha empreses que es dediquen a l'auditoria de sistemes enfocats a la virtualització de sistemes.

Faré un molt breu resum dels conceptes bàsics a tenir en compte sobre virtualització. Avui en dia es trivial tenir sistemes operatius virtuals dins la mateixa màquina amb finalitats diverses, jo mateix ho faig sovint.

No és aquest exactament el tipus de virtualització del que vull parlar. El que està creixent exponencialment és la virtualització de servidors. Convertir el CPD físic en un munt de recursos a disposició de les màquines virtuals que poden estar un dia corrent sobre un servidor físic i l'endemà sobre una altre.
Sistemes que balancejen la càrrega dels servidors depenent de les tasques que s'estiguin realitzant en aquell moment, màquines virtuals que fallen -> s'apaguen i automaticament es carreguen en una altre màquina física.

Ciència ficció? No, VIRTUALITZACIÓ.

El primer concepte del que cal parlar és l'Hypervisor, que fa de "sistema operatiu". És el que interactua sobre els components hardware i l'únic que ho fa. Els sistemes operatius "parlaran" amb l'hypervisor per realitzar tasques que requereixin interactuar amb el hardware (perifèrics, ports, dispositius, etc).
Sobre de l'hypervisor podem tenir varies màquines virtuals, sempre i quan el servidor físic estigui ben dimensionat, que siguin virtuals no vol dir que no consumeixin recursos. El recurs que més consumeixen és memòria a banda de necessitar unes especificacions en els processadors en les que no entrarem.
Fins aqui tenim un "sistema" que permet que funcionin altres sistemes. (entre nosaltres i ara que no ens sent ningú...és un sistema linux alleugerat...com al final gairebé tot el què funciona...)
Bé per últim parlar de les eines de l'hypervisor. Aquesta és potser la novetat més gran.
Amb aquestes eines que interactuen amb l'hypervisor podem fer que en cas de fallada de una màquina física, una màquina virtual arranqui en un altre servidor físic i estar així sense servei només durant minuts. Si s'ha de fer una proba en un sistema irtual, es crea un Snapshot, es fa la proba i el sistema en producció no s'ha de parar.
Si un servidor físic esta funcionant malament, es oden repartir les màquines virtuals en els altres servidors, fer les reparacions corresponents i restornar les màquines on eren.
Hi ha diversos productes al mercat que poden realitzar aquestes tasques i que són competència els uns dels altres. És fàcil trobar a Internet comparatives entre uns i altres amb els seus pros i contres, lectures recomanades per qui senti curiositat pel tema.

Com podeu veure es tracta d'entorns molt versàtils, molt més segurs que el què ens proporcionaria un entorn estandart i la millor característica de totes...(més en els temps que corren), és que un sistema utilitzant virtualització costa de l'ordre de la meitat que un sistema que ofereixi les mateixes prestacions però totalment amb servidors físics.

Això només preten ser un resum no entrar en materia, si tinc la oportunitat de remenar amb les meves mans un CPD amb els servidors virtualitzats i em deixen "jugar" amb les eines de l'hypervisor, sereu els primers de saber-ho.

Un últim apunt...a dia d'avui encara els hackers del mon mundal no han aconseguit atravessar la capa que separa la màquina virtual de la màquina física, és a dir, una vegada compromesa una de les màquines virtuals que corren sobre un servidor, comprometre l'hypervisor i així tot el sistema, però pel que sembla....ja no estan lluny d'acoseguir-ho..."..Ahí queda eso"...